Vicenç Macià | Nº de col·legiat 5815
Les innovacions evolutives, revolucionàries i disruptives es diferencien en el grau d’innovació i en l’impacte de la innovació en un determinat sector. En el nostre cas veurem uns exemples d’aquests canvis dins de l’òptica oftàlmica i els vincularem amb referències a l’optometria.
Les innovacions evolutives suposen una millora natural dels productes o serveis del mercat actual sense implicar un canvi radical. En el cas de l’optometria, el pas del foròpter al foròpter computat vinculat a altres aparells n’és un exemple.
Les innovacions revolucionàries suposen una millora radical o inesperada d’un producte o servei dins un mercat, però no fan que canviï totalment. Si tornem al nostre exemple en optometria, podríem pensar en el pas de les ulleres de prova al foròpter.
Finalment, les innovacions disruptives són un tipus d’innovacions que afecten de tal manera una determinada activitat que fan que canviï completament i, fins i tot poden fer que desapareguin del mercat els productes i serveis que en formaven part abans de la irrupció d’aquesta innovació. En optometria, el retinoscopi és un clar exemple.
L’òptica oftàlmica
Podem pensar que l’aparició del progressiu és una innovació disruptiva. En realitat es tracta d’un canvi revolucionari davant la veritable disrupció, que són les lents multifocals —millor dit, bifocals— aparegudes a mitjans del segle XVIII. La millora de les lents progressives i la seva adaptació als nous hàbits visuals és una innovació evolutiva.
Les lents de contacte
Si considerem les lents de contacte, ens podem preguntar si la seva aparició va significar una innovació disruptiva. La realitat és que ens trobem davant d’una innovació revolucionària. L’aparició de les lents permeables al gas i les toves és una evolució. On trobem la innovació disruptiva en aquest camp?
Examinem aquests tres moments:
– L’aparició de lents de reemplaçament freqüent
– Les lents d’ortoqueratologia
– Les lents amb desenfocament perifèric
Així doncs, tot i que pot semblar que la primera opció no és disruptiva, sí que ho és i en molts sentits, ja que pràcticament ha suposat la desaparició de les lents anomenades convencionals com a primera opció, i el canvi d’hàbits d’adquisició i del mateix seguiment del cas per part dels professionals.
Les lents d’ortoqueratologia, o la mateixa tècnica, és una innovació evolutiva de les lents rígides i permeables al gas, que ja des dels inicis de la contactologia s’havien vist com una alternativa a les ulleres. Possiblement, la seva capacitat de control de la miopia marca una innovació revolucionària.
I les lents de control de la miopia de desenfocament perifèric? Podrien haver estat una evolució disruptiva, però malgrat la seva coexistència amb les lents de contacte multifocals i les lents d’ortoqueratologia, amb la mateixa finalitat, no han desaparegut. Això se suma a una altra innovació revolucionària: les lents oftàlmiques de desenfocament perifèric.
Així doncs, quines innovacions disruptives en el camp de l’optometria podem trobar-nos en els propers anys? En el moment d’escriure aquestes línies, és clar que el control de la miopia és la prima donna de la indústria i dels serveis professionals. En un món globalitzat, amb perspectives d’augments de la miopia entre els infants, els joves i els adults joves, tot ens fa pensar que apareixeran innovacions en aquest camp, siguin evolutives o revolucionàries.
Pel que fa a la disrupció, en el camp de l’òptica oftàlmica m’atreviria a dir que serà en l’àmbit de les lents multifocals. Com? Possiblement, amb lents que, gràcies a la intel·ligència artificial, el big data i l’aprenentatge de les màquines, aconsegueixin la potència diòptrica adient en cada moment, sense més intervenció de l’usuari que cercar el punt on haurà de fixar la visió. Sense dependre tant de la interrelació entre l’usuari i les seves ulleres, seran les ulleres les que s’adaptaran i no l’usuari.
Accedeix a la revista sencera
Revista Optometristes.cat nº 30 – versió català
Revista Optometristes.cat nº 30 – versió castellà
